Què És La Gimnàstica Cerebral?
La gimnàstica cerebral és una branca de la kinesiologia que es dedica a solucionar problemes de coordinació física, memòria, concentració i rendiment mental. Quan estudiem, treballem a l’ordinador, conduïm un cotxe o anem en bicicleta, necessitem utilitzar la vista i l’oïda al mateix temps que les extremitats: els braços per escriure, moure el volant o el manillar i les cames per accelerar, frenar o pedalar.
El mal funcionament de la coordinació vista-oïda-extremitats, tan necessari per aprendre, memoritzar i repetir correctament allò que ens han explicat, pot causar-nos problemes de rendiment escolar o laboral que ens faran sentir poc intel·ligents o fins i tot incapaços de fer una determinada feina.
Exemples típics de mal funcionament de la coordinació vista-oïda-extremitats són: no reconèixer immediatament quina és la dreta i l’esquerra i no poder fer càlculs numèrics mentalment.
En la meva carrera de professora privada d’anglès, he vist molts alumnes joves que s’han ressenyat a pensar que són ganduls o estúpids només perquè no entenen alguns conceptes a la primera.
De vegades, aquestes opinions infundades els empenyen cap a la desmotivació total, i acaben creient que no val la pena esforçar-se per aprendre res.
Pel que fa els adults de més de 50 anys, molts d’ells pensen que no serveixen per aprendre un idioma perquè quan anaven a l’escola els era difícil memoritzar allò que els ensenyaven. Cap d’ells ha pensat en analitzar quant complicat havia de ser pensar en català i estudiar en castellà, amb tot l’estrès emocional que la situació política i social de l’època els produïa.
La gimnàstica cerebral ajuda els estudiants de totes les edats a harmonitzar les funcions mentals i motrius, alliberar-se dels prejudicis i opinions infundades sobre les seves capacitats i a entendre que cadascú de nosaltres té la seva pròpia manera d’aprendre.
Per exemple, hi ha persones que aprenen millor llegint en veu alta en lloc de fer-ho en silenci, i d’altres que prefereixen escriure allò que volen memoritzar. No hi ha una manera única per estudiar, però hi ha una condició fonamental per fer-ho amb èxit. La gimnàstica cerebral ens ensenya que, si es vol memoritzar quelcom perfectament, hem d’estar relaxats i, al mateix temps, tenir llibertat de moviment. El gran filòsof grec Aristòtil ho sabia, i per això donava classe passejant amb els seus deixebles pel jardí de l’acadèmia on ensenyava.
Avui dia, el nostre sistema escolar ens obliga a estar asseguts moltes hores seguides mentre escoltem explicacions teòriques. Això ens cansa i ens avorreix perquè el cos humà no està dissenyat per aprendre d’aquesta forma!
L’error neix del fet de pensar que el nostre cervell és l’únic destinatari de l’ensenyament i, donat que el cervell es troba en el cap, no fa falta moure el cos per poder assimilar coses noves.
En realitat, el cervell i el cos estan molt més units del que normalment es pensa. Per exemple, no podríem memoritzar una rutina d’aeròbic, aprendre a tocar una peça de música o una senzilla cançó sense moure el nostre cos.
La passivitat prolongada que s’imposa a l’estudiant, mentre se li expliquen conceptes nous, des-coordina les facultats auditives, visives i motrius, creant fracàs escolar i laboral!
De moment, el sistema d’ensenyament no canviarà tan radicalment com hauria, però, gràcies a la gimnàstica cerebral, podem aprofitar al màxim tot allò que ens ofereix.
La gimnàstica cerebral s’encarrega també de sanar els traumes relacionats amb l’aprenentatge. La por de llegir en veu alta o parlar en públic, fallar un examen, tractar amb un professor que no ens agrada o que ensenya una assignatura que ens resulta difícil; tot això crea un gran estrès que pot portar l’estudiant a patir de baixa autoestima, que és el pitjor que li pot passar a una persona. La baixa autoestima ens fa vulnerables a tota mena d’assetjaments, addiccions (videojocs, tabaquisme, drogues, sexe, beguda, menjar...) i a grups organitzats (bandes juvenils, sectes religioses, etc.). Mitjançant els exercicis físics i d’escriptura, l’estudiant pot recuperar-se totalment i tenir èxit en tot allò que es proposa.
Està científicament provat que el nivell d’atenció d’una persona sana que està assimilant coses noves baixa considerablement al cap de 45 minuts. Llavors és necessari fer un petit descans. La gimnàstica cerebral ens ajuda
a aguditzar les nostres facultats, augmentar el nostre rendiment, aprofitar el temps i a gaudir dels moments
de descans.
El més bàsic dels exercicis de gimnàstica cerebral és caminar sense portar pesos a les espatlles, com ara una bossa o una motxilla gran.
El moviment natural de caminar fa que movem les extremitats de forma alternada: cama dreta i braç esquerre, cama esquerra i braç dret. Aquest moviment alternat harmonitza els dos hemisferis cerebrals i els activa contemporàniament quan la vista i l’oïda es coordinen amb les cames i braços. Si aprenem a respirar correctament, a fons i obrint els costats en lloc de empènyer la panxa enfora, i a mantenir una postura correcta (no mirem els peus!) podem ajudar el nostre cos i cervell a mantenir-se sans i actius. Els molts camins de ronda que hi ha a l’Empordà, els parcs i jardins,
són els llocs ideals per practicar aquest exercici. Aquí a Figueres, no hi ha rés més saludable que anar a fer la volta al castell.
Per millorar el nostre rendiment escolar i laboral és necessari aprendre a fer exercicis una mica més complicats, tot i que fan efecte de seguida. Una vegada apresos, és molt fàcil practicar-los a casa. Alguns d’ells, dissenyats per mantenir l’atenció i estimular la memòria, fins i tot es poden fer dissimuladament a l’escola o al treball.
Per a més informació sobre la gimnàstica cerebral, visiteu el centre EL Teu Espai, carrer Vilallonga 36,
entresol 1ª, Figueres, o truqueu al 679 72 65 12.
Agnidevi Agnese Mandetta, 10 de desembre de 2011.
El mal funcionament de la coordinació vista-oïda-extremitats, tan necessari per aprendre, memoritzar i repetir correctament allò que ens han explicat, pot causar-nos problemes de rendiment escolar o laboral que ens faran sentir poc intel·ligents o fins i tot incapaços de fer una determinada feina.
Exemples típics de mal funcionament de la coordinació vista-oïda-extremitats són: no reconèixer immediatament quina és la dreta i l’esquerra i no poder fer càlculs numèrics mentalment.
En la meva carrera de professora privada d’anglès, he vist molts alumnes joves que s’han ressenyat a pensar que són ganduls o estúpids només perquè no entenen alguns conceptes a la primera.
De vegades, aquestes opinions infundades els empenyen cap a la desmotivació total, i acaben creient que no val la pena esforçar-se per aprendre res.
Pel que fa els adults de més de 50 anys, molts d’ells pensen que no serveixen per aprendre un idioma perquè quan anaven a l’escola els era difícil memoritzar allò que els ensenyaven. Cap d’ells ha pensat en analitzar quant complicat havia de ser pensar en català i estudiar en castellà, amb tot l’estrès emocional que la situació política i social de l’època els produïa.
La gimnàstica cerebral ajuda els estudiants de totes les edats a harmonitzar les funcions mentals i motrius, alliberar-se dels prejudicis i opinions infundades sobre les seves capacitats i a entendre que cadascú de nosaltres té la seva pròpia manera d’aprendre.
Per exemple, hi ha persones que aprenen millor llegint en veu alta en lloc de fer-ho en silenci, i d’altres que prefereixen escriure allò que volen memoritzar. No hi ha una manera única per estudiar, però hi ha una condició fonamental per fer-ho amb èxit. La gimnàstica cerebral ens ensenya que, si es vol memoritzar quelcom perfectament, hem d’estar relaxats i, al mateix temps, tenir llibertat de moviment. El gran filòsof grec Aristòtil ho sabia, i per això donava classe passejant amb els seus deixebles pel jardí de l’acadèmia on ensenyava.
Avui dia, el nostre sistema escolar ens obliga a estar asseguts moltes hores seguides mentre escoltem explicacions teòriques. Això ens cansa i ens avorreix perquè el cos humà no està dissenyat per aprendre d’aquesta forma!
L’error neix del fet de pensar que el nostre cervell és l’únic destinatari de l’ensenyament i, donat que el cervell es troba en el cap, no fa falta moure el cos per poder assimilar coses noves.
En realitat, el cervell i el cos estan molt més units del que normalment es pensa. Per exemple, no podríem memoritzar una rutina d’aeròbic, aprendre a tocar una peça de música o una senzilla cançó sense moure el nostre cos.
La passivitat prolongada que s’imposa a l’estudiant, mentre se li expliquen conceptes nous, des-coordina les facultats auditives, visives i motrius, creant fracàs escolar i laboral!
De moment, el sistema d’ensenyament no canviarà tan radicalment com hauria, però, gràcies a la gimnàstica cerebral, podem aprofitar al màxim tot allò que ens ofereix.
La gimnàstica cerebral s’encarrega també de sanar els traumes relacionats amb l’aprenentatge. La por de llegir en veu alta o parlar en públic, fallar un examen, tractar amb un professor que no ens agrada o que ensenya una assignatura que ens resulta difícil; tot això crea un gran estrès que pot portar l’estudiant a patir de baixa autoestima, que és el pitjor que li pot passar a una persona. La baixa autoestima ens fa vulnerables a tota mena d’assetjaments, addiccions (videojocs, tabaquisme, drogues, sexe, beguda, menjar...) i a grups organitzats (bandes juvenils, sectes religioses, etc.). Mitjançant els exercicis físics i d’escriptura, l’estudiant pot recuperar-se totalment i tenir èxit en tot allò que es proposa.
Està científicament provat que el nivell d’atenció d’una persona sana que està assimilant coses noves baixa considerablement al cap de 45 minuts. Llavors és necessari fer un petit descans. La gimnàstica cerebral ens ajuda
a aguditzar les nostres facultats, augmentar el nostre rendiment, aprofitar el temps i a gaudir dels moments
de descans.
El més bàsic dels exercicis de gimnàstica cerebral és caminar sense portar pesos a les espatlles, com ara una bossa o una motxilla gran.
El moviment natural de caminar fa que movem les extremitats de forma alternada: cama dreta i braç esquerre, cama esquerra i braç dret. Aquest moviment alternat harmonitza els dos hemisferis cerebrals i els activa contemporàniament quan la vista i l’oïda es coordinen amb les cames i braços. Si aprenem a respirar correctament, a fons i obrint els costats en lloc de empènyer la panxa enfora, i a mantenir una postura correcta (no mirem els peus!) podem ajudar el nostre cos i cervell a mantenir-se sans i actius. Els molts camins de ronda que hi ha a l’Empordà, els parcs i jardins,
són els llocs ideals per practicar aquest exercici. Aquí a Figueres, no hi ha rés més saludable que anar a fer la volta al castell.
Per millorar el nostre rendiment escolar i laboral és necessari aprendre a fer exercicis una mica més complicats, tot i que fan efecte de seguida. Una vegada apresos, és molt fàcil practicar-los a casa. Alguns d’ells, dissenyats per mantenir l’atenció i estimular la memòria, fins i tot es poden fer dissimuladament a l’escola o al treball.
Per a més informació sobre la gimnàstica cerebral, visiteu el centre EL Teu Espai, carrer Vilallonga 36,
entresol 1ª, Figueres, o truqueu al 679 72 65 12.
Agnidevi Agnese Mandetta, 10 de desembre de 2011.